Un nou estudi presenta les primeres dades arqueomagnètiques completes del vector camp magnètic per a Àsia Central, una àmplia regió que ha estat durant molt de temps inexplorada des d'un punt de vista arqueomagnètic. Bet Beamud, responsable del laboratori de Paleomagnetisme dels CCiTUB i Geociències Barcelona (Geo3BCN-CSIC) , ha participat en aquesta publicació.

Des del laboratori de Paleomagnetisme s’ha participat tant en el mostreig de les estructures de combustió als jaciments arqueológics d’Uzbekistan com en la mesura de la direcció magnètica i la paleointensitat d’aquestes mostres.

Les noves dades es van obtenir de 9 forns excavats al sud d'Uzbekistan, amb edats que van des del 200 aC fins al 1429 dC. A partir dels resultats obtinguts, l’autora principal de l’estudi, Raquel Bonilla-Alba, ha desenvolupat una actualització regional de la família de models globals de variació del camp magnètic “SHAWQ” incorporant per primera vegada, dades arqueomagnètiques d’alta qualitat per Àsia Central.

Els resultats dels models indiquen una important contribució del camp no dipolar en aquesta regió als voltants del segle I aC, que es manifesta amb baixes intensitats del camp magnètic a la superfície, associades a la presencia d’una zona de flux invers al límit nucli-mantell en aquesta regió.

El treball en què també hi participen la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Instituto de Geociencias (IGEO CSIC), el departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Salamanca ha estat publicat a la revista ‘Journal of Geophysical Research: Solid Earth’ sota el títol “First Full-Vector Archeomagnetic Data From Central Asia (3 BCE to 15 CE Centuries): Evidence for a Large NonDipole Field Contribution Around the First Century BCE”.

L’arqueomagnetisme

El camp geomagnètic canvia en el temps i l'espai. Aquests canvis es coneixen en els últims segles a través d'observacions directes recopilades per satèl·lits i observatoris geomagnètics. No obstant, per conèixer el comportament del camp geomagnètic per escales de temps més llargues, es necessiten mesures indirectes basades en l'estudi paleomagnètic de materials arqueològics i geològics. En aquest context, l'arqueomagnetisme és la disciplina que estudia la direcció i la intensitat del camp geomagnètic passat investigant les propietats magnètiques de materials arqueològics de terrissa cuita ben datats.


Referència

Bonilla-Alba, R., Gómez-Paccard, M., Pavón-Carrasco, F. J., Campuzano, S. A., Beamud, E., Martínez-Ferreras, V., Gurt-Esparraguera, J. M., Ariño-Gil, E., Martín-Hernández, F., & Osete, M. L. (2024). First Full-Vector Archeomagnetic Data From Central Asia (3 BCE to 15 CE Centuries): Evidence for a Large Non-Dipole Field Contribution Around the First Century BCE. Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 129(2), e2023JB027910. https://doi.org/https://doi.org/10.1029/2023JB027910


Informació original publicat per CCiTUB

We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of this site have already been set. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive plugin by www.channeldigital.co.uk