Una nova publicació liderada per Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) mostra amb detall l’activitat sísmica al Pirineu oriental, amb el registre de 885 sismes locals en 14 mesos. L’estudi ha obtingut 23 mecanismes focals per a sismes de baixa magnitud, la qual cosa ofereix una millor comprensió dels processos de ruptura i moviments de falles d’aquesta regió.
«Les dades adquirides i analitzades en aquesta publicació han permès conèixer millor la relació entre les principals estructures tectòniques de la regió i l’activitat sísmica actual, aprofundint en el coneixement de les estructures sísmogèniques, que permetran en el futur una millor avaluació del risc sísmic», explica Mario Ruiz, sismòleg del GEO3BCN-CSIC i autor principal de l’article.
Els resultats s’han aconseguit gràcies a les 24 estacions sísmiques de banda ampla desplegades des de setembre de 2019 fins a novembre de 2020 a la zona de la Cerdanya en el marc del projecte SANIMS. Addicionalment, s’han tingut en compte les dades recollides per les estacions permanents de la zona de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) i l’Observatoire Midi-Pyrénées (OMP).
L’activitat sísmica a la Cerdanya
Els Pirineus orientals presenten en l’actualitat una activitat sísmica moderada-baixa, on els sismes normalment no sobrepassen magnituds de 4,5. No obstant això, aquesta zona es va veure afectada per terratrèmols destructius de gran intensitat al segle XV, destacant l’ocorregut el 1428, amb una intensitat estimada de IX. Aquest és considerat el sisme més gran ocorregut a tot el Pirineu en el passat recent, i avui en dia es desconeix la seva zona epicentral exacta.
Aquest estudi es focalitza a la conca de la Cerdanya, delimitada a la seva part sud per la falla del Têt, la qual es considera la principal estructura tectònica d’extensió a la regió. Les dades analitzades revelen que hi ha una agrupació de terratrèmols de baixa magnitud a l’extrem sud de la conca de la Cerdanya, possiblement relacionats amb falles obliqües secundàries associades a la falla del Têt.
El sector nord de la conca i la zona del Conflent mostren una activitat sísmica més difusa, mentre que els sismes associats a la falla del Capcir es distribueixen clarament al llarg del pla de la falla. Les estacions sísmiques també van registrar dos nuclis d’esdeveniments a la zona de Puigpedros-Meranges que podrien estar relacionats amb la falla de Meranges o estructures alpines menors situades al sud-oest d’aquesta falla.
Pel que fa a l’activitat sísmica al sud de la localitat de la Seu d’Urgell, els autors de l’estudi han observat que les àrees centrals de les crisis sísmiques del 2017 i el 2019 continuen estant actives en l’actualitat.
«Les solucions focals resultants mostren una concordança absoluta amb els resultats d’estudis previs, tant a escala regional com en l’àmbit de tota la serralada, indicant una tendència a la relaxació del procés de col·lisió N-S entre les plaques Ibèrica i Euroasiàtica», detalla Ruiz. Malgrat que l’activitat sísmica al Pirineu actualment es troba en nivells moderats-baixos, el sismòleg de GEO3BCN-CSIC subratlla la importància d’aquestes investigacions per comprendre millor la distribució dels terratrèmols a la regió estudiada i la seva relació amb les principals estructures tectòniques.
En aquest article, publicat a la revista Tectonophysics i emmarcat en el projecte SANIMS, també han participat els investigadors de Geociències Barcelona Jordi Díaz i Jaume Vergés, i Ariadna Canari i Maria Ortuño, del grup de Recerca RISKNAT.
Referència
Ruiz, M., Díaz, J., Canari, A., Ortuño, M., & Vergés, J. (2023). Seismic activity at the eastern Pyrenean termination. Tectonophysics, 862, 229977. https://doi.org/10.1016/j.tecto.2023.229977