Un nou projecte liderat per Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) investiga, mitjançant mètodes geofísics i geològics, la zona volcànica de La Garrotxa i la sismicitat recurrent de la comarca de La Selva, amb especial èmfasi en l’ús de dades sísmiques. Amb la iniciativa EPYSIM, sigles en anglès d’Eastern Pyrenees Seismic Imaging, s’adquiriran noves dades per millorar el coneixement de l’escorça terrestre d’aquesta regió.
«Creiem que el projecte pot tenir un impacte important a nivell científic per conèixer millor una zona rellevant del Rift Cenozoic Europeu (ECRIS, en les seves sigles en anglès), contribuint als estudis actualment en marxa en altres zones del mateix sistema, com ara la regió d’Eiffel o el Massís Central al centre de França», explica Jordi Díaz, sismòleg de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i investigador principal del projecte.
També s’espera que els resultats contribueixin al perfeccionament dels mapes de risc sísmic al nord-oest de la península Ibèrica, una zona on hi ha registres històrics de terratrèmols destructius. «Si es relaciona l’origen de la sismicitat de La Selva amb la circulació hidrotermal, això pot conduir a resultats importants no només en l’àmbit científic, sinó també en l’àmbit econòmic i social», detalla Díaz.
Durant els quatre anys que durarà el projecte, l’equip desplegarà diverses xarxes sísmiques temporals, farà estudis de tipus geoestructural i obtindrà datacions U-Pb per caracteritzar les fallades potencialment seismogenètiques. La informació obtinguda servirà per desenvolupar models de propagació d’ones realistes que permetin analizar l’efecte de terratrèmols de diferent magnitud.
La Selva i La Garrotxa, zones d’interès sismotectònic
La comarca de La Selva és interessant a nivell geocientífic, ja que, tot i que no presenta terratrèmols de magnitud elevada, té un nivell d’activitat sísmica sostinguda en el temps. En aquest sentit, el sismòleg de GEO3BCN-CSIC destaca que «ha de ser analitzada en detall, ja que la zona té una important activitat logística, turística i industrial».
D’altra banda, l’objectiu a la zona volcànica de La Garrotxa, una zona que ja ha estat estudiada previamente des de diverses perspectives per Geociències Barcelona, és obtenir nova informació sobre la connexió entre el vulcanisme en superfície i les estructures profundes relacionades amb el rift cenozoic europeu.
«Kick off» d’EPYSIM
Geociències Barcelona va acollir la reunió de llançament del projecte, on l’equip va perfilar les primeres tasques. En concret, han revisat els workpackages i les tasques definides en la memòria, s’ha discutit com afrontar la retallada pressupostària i s’han definit les zones on es desplegaran les xarxes sísmiques temporals.
A la reunió van assistir els responsables del projecte Jordi Díaz i Martin Schimmel, de GEO3BCN-CSIC, així com l’equip d’investigació que es completa amb els investigadors de GEO3BCN-CSIC Arnau Folch, Jaume Vergés, Mario Ruiz i Davíd Martí, i de l’investigador del Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), Josep de la Puente. L’equip de treball, també present a la reunió, està compost per David Cruset i Pilar Sánchez-Pastor de GEO3BCN-CSIC, i Tanit Frontera, Juvenal Andres i Albert Macau, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
En l’àmbit internacional, l’equip de treball del projecte també compta amb personal investigador de l’Observatoire Midi-Pyrénées, la Universitat de Grenoble Alpes, la Universitat Gustave Eiffel, l’Institut de Physique du Globe de París i el German Research Centre For Geosciences (GFZ).
EPYSIM ha estat finançat per l’Agència Estatal d’Investigació a través de la convocatòria «Projectes de Generació de Coneixement», en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023. En el marc d’aquesta ajuda, el projecte té una plaça predoctoral assignada que es preveu incorporar en els mesos vinents.