Un equip d’investigació liderat per la Universitat de Salamanca (USAL) i amb la participació de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) ha publicat un estudi a la revista Gondwana Research que actualitza el coneixement sobre l’estructura i la formació de l’escorça terrestre al nord-oest de la Península Ibèrica.
El treball, desenvolupat en el marc dels projectes CIMDEF i ALCUDIA, presenta un nou model dels mecanismes de deformació de l’escorça peninsular a partir de dades sísmiques processades amb tècniques avançades. “L’estudi permet desvelar l’estructura interna de l’escorça des del Marge Noribèric, a Astúries, fins al Sistema Central i la Conca de Madrid,” explica Irene de Felipe, investigadora de la USAL i autora principal de l’article.
Els resultats mostren que la Serralada Cantàbrica i el Sistema Central presenten mecanismes de deformació diferents dins d’un mateix procés tectònic. “Al Sistema Central predomina una deformació amb un escurçament tectònic horitzontal reduït, mentre que a la Serralada Cantàbrica la deformació està desacoblada entre l’escorça superior i inferior, amb un major escurçament horitzontal,” assenyala de Felipe, qui també va formar part de GEO3BCN-CSIC fins al 2021.
L’estudi, amb la participació de la Universitat de Granada i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, també analitza la topografia entre la Conca del Duero i la Conca del Tajo. “Per primera vegada, es presenta una configuració de la base de la litosfera sota el Sistema Central i s’ofereix una primera imatge que explica el desnivell topogràfic entre ambdues conques,” apunta Ramón Carbonell, investigador de GEO3BCN-CSIC i líder del treball. Segons l’estudi, aquesta diferència es deu a la interacció entre la litosfera i el mantell.
Les dades utilitzades provenen de la tècnica de ‘Sísmica de font controlada’, que permet obtenir imatges precises de l’interior de la Terra. “Fabriquem petits terratrèmols controlats que ens proporcionen fotografies exactes de l’estructura de l’escorça,” destaca Puy Ayarza, catedràtica de Geologia de la USAL. Per al projecte CIMDEF, es van desplegar més de 1.000 sensors sísmics al llarg de 400 km de la Península Ibèrica.
Aquest estudi contribueix a la comprensió de l’evolució geològica de la regió i proporciona una base per a futures investigacions sobre la dinàmica de l’escorça terrestre en el context de la col·lisió entre les plaques tectòniques africana i eurasiàtica.
Nota de premsa original de l’USAL
Article
DeFelipe, I., Ayarza, P., Palomeras, I., Ruiz, M., Andrés, J., Yenes, M., Martínez Poyatos, D., & Carbonell, R. (2025). A crustal-scale section of central and NW Iberia: Deformation mechanisms and transfer during the Alpine compression. Gondwana Research, 140, 101–117. https://doi.org/10.1016/j.gr.2025.01.011