Details

• Lecturer: Dr. Xavi Gallach, Laboratori EDYTEM, Université Savoie Mont Blanc, CNRS, Le Bourget-du-Lac (França). Laboratori ISTerre, Université Grenoble Alpes, CNRS, Grenoble, (França).
• Date: Dec, 20, 2018 12:00 am
• Place: Aula 4 de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB
• Further information: Dra. Glòria Furdada, Dept. de Dinàmica de la Terra i l’Oceà. Facultat de Ciències de la Terra (UB)

Abstract

L’alta muntanya és un terreny particularment sensible a les variacions del clima. L’augment de la temperatura global que té lloc des de fa tres dècades té un fort impacte en les parets del massís del Mont Blanc, on la degradació del permafrost provoca un augment del nombre de despreniments. La relació entre períodes de forta calor i augment del nombre de despreniments ha estat confirmada al llarg de les tres darreres dècades. Al massís del Mont Blanc, i degut a l’augment previst de temperatures, tot indica que al llarg del s. XXI la freqüència dels despreniments augmentarà.

La freqüència dels despreniments anteriors a la Petita Edat de Gel al massís del Mont Blanc, però, és desconeguda. Durant l’Holocè i el Tardiglacial, els despreniments han estat igualment afavorits pels augments de temperatura? Per respondre a aquesta qüestió, aquest estudi es planteja quatre objectius:

1. Datar, a partir de la datació cosmogènica al ¹⁰Be, un gran nombre de despreniments a la part central del massís per comprendre la seva distribució al llarg de l’Holocè i el Tardiglacial.
2. Verificar la relació entre períodes de forta activitat gravitatòria i períodes climàtics post-glacials.
3. Quantificar el volum dels despreniments i estudiar la relació volum acumulat – períodes climàtics.
4. Estudiar la relació entre temps d’exposició i color del granit.

70 superfícies de roca han estat datades, obtenint el temps d’exposició de 62 superfícies (30 ± 20 anys a 100.50 ± 8.50 ka). Tres grups de dates estan correlacionats amb els següents períodes càlids de l’Holocè: Òptim Climàtic de l’Holocè (7.50 – 5.70 ka), Òptim Climàtic de l’Edat de Bronze (3.35 – 2.80 ka) i Òptim Climàtic Romà (2.35 – 1.75 ka); un quart grup de dates és evident entre 4.91 i 4.32 ka. El grup de dates més nombrós.

Els espectres de reflectància de les mostres datades han permès desenvolupar un índex del color del granit (GRIGRI), per combinació dels valors de reflectivitat de dues longituds d’ona diferents de l’espectre visible. Aquest índex és correlacionat amb el temps d’exposició del granit (R= 0,861), i ha permès de proposar, a partir dels seus valors espectrals, el temps d’exposició de 9 mostres d’edat desconeguda.