L’augment de la temperatura provocat pel canvi climàtic està posant en perill els ecosistemes lacustres de l’arxipèlag de les Açores. Aquests llacs, que funcionen com a reserves d’aigua per a la població, contribueixen a la regulació hídrica, a les activitats turístiques i d’oci, i són essencials per preservar la biodiversitat de les illes, estan perdent part de la seva biodiversitat i de la seva capacitat per prestar aquests serveis ecosistèmics.
Així ho confirma un nou estudi desenvolupat a l’illa de São Miguel, on s’ha comprovat com la quantitat d’espècies de diatomees, algues unicel·lulars que es troben a la base de la cadena tròfica, es va reduir un 27% en tots els llacs de l’illa. Aquest fenomen es va produir a partir de 1982, quan la temperatura a l’hemisferi nord va augmentar 0,35ºC respecte a la mitjana del segle XX.
“Amb les dades que hem anat obtenint en les diferents campanyes de sondatges a les illes Açores, hem estat capaços de veure un canvi d’estat ecològic, un canvi brusc en què els llacs passen d’unes comunitats de diatomees a altres sense possibilitat de tornar a l’estat anterior”, explica Santiago Giralt, investigador de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i coautor de la publicació.
Es coneixen al voltant de 20.000 espècies diferents de diatomees i és un grup que s’utilitza com a referència per conèixer les condicions mediambientals d’un ecosistema, així com per estudiar els canvis climàtics que s’han produït al llarg de la història de la Terra. “A les Açores ja s’aprecien canvis en les comunitats d’aquestes algues des que l’ésser humà va començar a expandir-se per l’arxipèlag. Amb aquest estudi hem comprovat que el 1982 es va traspassar un límit, un punt de no retorn, que ha homogeneïtzat els llacs a nivell regional implicant una disminució dels seus serveis ecosistèmics”, explica Sergi Pla-Rabés, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i del CREAF, primer autor de l’article.
Per a Miguel Matías, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals, “el més greu d’aquestes dades no és la reducció de gairebé un 30% de les espècies de diatomees en un llac, sinó que és una disminució que hem vist que s’ha produït a escala regional en tota l’illa, cosa que indica que s’està produint una homogeneïtzació”.
En aquest context i d’acord amb la investigació, és probable que els canvis detectats en els llacs de l’arxipèlag també es donin en altres ecosistemes lacustres de tot el planeta. “La nostra hipòtesi és que aquesta homogeneïtzació que hem documentat a l’illa de São Miguel s’està produint als ecosistemes lacustres de zones insulars i possiblement en regions lacustres aïllades de l’hemisferi nord i del planeta”, apunta Sergi Pla-Rabés.
Segons la investigació publicada a la revista Nature Communications Earth & Environment, el conjunt de pertorbacions antropogèniques de l’ecosistema ha provocat el desenvolupament de fitoplàncton format per algues de menor mida i cianobacteris, sovint acumulades a la superfície, que impedeixen que la llum del sol penetri a zones més profundes del cos d’aigua. “En disminuir la disponibilitat de llum, es redueix l’hàbitat disponible per a les diatomees bentòniques i el nombre d’espècies simplificant profundament l’ecosistema”, comenta Vítor Gonçalves de la Universitat de les Açores.
Proper objectiu: restaurar els ecosistemes
Amb aquestes dades a la mà, és imprescindible augmentar els processos de restauració ecològica que permetin incrementar la diversitat ambiental a tota l’illa. “La degradació dels ecosistemes no és quelcom que es pugui revertir completament, no podem aspirar a tornar a tenir la situació ambiental que hi havia en el passat, com si a les illes no hi hagués poblacions humanes”, alerta Pedro Raposeiro, investigador de la Universitat de les Açores.
La proposta de l’equip per augmentar la complexitat dels ecosistemes, assegurant així que es mantinguin els serveis ecosistèmics necessaris per a la població de l’illa, és reduir les pressions locals que podem controlar. “Considerem que és necessari centrar els esforços en punts de l’illa de manera que es mantinguin les explotacions ramaderes o les infraestructures fora de les conques dels llacs. Es tracta, en definitiva, de practicar una restauració ecològica que tingui en compte la situació econòmica i social de qui viu a l’illa”, conclou Vítor Gonçalves, investigador de la Universitat de les Açores.
En aquest estudi han col·laborat personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del CREAF, del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), de l’institut CEAB-CSIC i de les Universitats de les Açores, Évora, la Corunya i Barcelona.
Referència de l’article
S. Pla-Rabés, M.G. Matias, V. Gonçalves, D. Vázquez Loureiro, H. Marques, R. Bao, T. Buchaca, A. Hernández, S. Giralt, A. Sáez, G.L. Simpson, S. Nogué y P.M. Raposeiro. (2024) Global warming triggers abrupt regime shifts in island lake ecosystems in the Azores Archipelago. Communications earth & environment. DOI: https://doi.org/10.1038/s43247-024-01744-6