Geodinàmica de la Microplaca d’Adria, del Mantell a la Superfície

La regió del Mediterrani Occidental-Central es caracteritza per una àmplia diversitat de processos geodinàmics en el context de la convergència de plaques entre Àfrica i Euràsia durant tot el Cicle Alpí. L’estructura actual de la microplaca d’Adria és una peça clau per entendre la dinàmica d’aquesta regió tectònica. Treballant en un grup interdisciplinari, l’estudiant de doctorat integrarà diverses tècniques numèriques per comprendre millor els marges de la placa d’Adria en termes de composició, temperatura i condicions reològiques. Les tasques de l’estudiant consistiran en utilitzar i, de vegades, escriure codis numèrics, així com familiaritzar-se amb la gestió de grans conjunts de dades disponibles, des d’escales locals a regionals (per exemple, models tomogràfics, conjunts de dades de terratrèmols, GNSS, flux de calor superficial, dades de gravetat, etc.). Aquest projecte de doctorat combinarà modelatge numèric geofísic-petrològic i geodinàmic a curt termini, permetent aprendre enfocaments conceptuals com la reologia de la litosfera, el règim tèrmic, la topografia isostàtica i dinàmica, i els processos de subducció. L’objectiu és caracteritzar els marges d’Adria des del mantell fins a la superfície, incloent: l’acoblament de les plaques en subducció en l’actualitat, l’efecte dels fluids i els canvis en les fases minerals en la dinàmica de la llosa, i les conseqüències de les geometries de la llosa en la topografia i l’evolució dels marges. Això s’interpretarà a la llum de processos d’alt impacte per a la societat, com la sismicitat i el vulcanisme observats.