Una nova publicació de Nature analitza els llindars potencials que podrien empènyer la selva amazònica a un punt de no retorn. L’estudi, amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), estima que per al 2050 entre el 10% i el 47% del bosc amazònic podria canviar de manera irreversible i desaparèixer. “L’objectiu primordial era avaluar com de prop o lluny estem de sobrepassar els límits segurs planetaris pel que fa al bosc tropical continu més gran del planeta”, detalla Encarni Montoya, investigadora del CSIC a Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i coautora de l’article.

L’estudi, liderat per Bernardo Flores, de la Universitat Federal de Santa Caterina (Brasil), assenyala que les alteracions potencials depenen de l’augment de la temperatura, la disminució de la precipitació, l’augment de la temporada seca, la intensitat de l’estacionalitat de les pluges i la desforestació. Traspassar el punt d’inflexió d’aquests cinc factors, provocats directament o indirectament pel canvi global, pot provocar canvis locals i sistemàtics a l’Amazònia.

Segons l’article, de moment ja s’han sobrepassat els nivells de desforestació i degradació del bosc amazònic, que situa com a punt d’inflexió una desforestació acumulada del 20%. En aquest cas, l’equip de recerca estableix el límit segur en 10%, tot i que ja se n’ha superat el 13%.

Tenint en compte els models sobre l’escalfament global, el treball assenyala que el llindar crític d’augment de temperatura mitjana a nivell global en aquest cas se situa en 2ºC, establint com a límit segur per al bosc amazònic 1.5ºC. Pel que fa a la reducció de les pluges, el punt d’inflexió se situa als 1000 mm de precipitació anuals, indicant com a límit segur 1800 mm. A més, l’article estableix que no s’hauria de superar el dèficit de 450 mm de pluja a l’any en els períodes d’estació seca. En aquest cas, estableixen com a límit segur 350 mm. Així mateix, proposen una durada límit de l’estació seca, establint el llindar crític als vuit mesos i el límit segur en cinc mesos.

Aproximacions molt conservadores
L’equip investigador de l’estudi, compost per més de 20 professionals de centres de recerca i universitats d’Europa i Amèrica, també posa el focus en la necessitat de treballar per millorar la integració de dades de camp o experimentals a les simulacions. Consideren imprescindible avançar tecnològicament en la integració de models robustos per simular diferents variables que interaccionen entre si i que poden provocar retroalimentacions i efectes en cascada.

“Les aproximacions presentades en aquest estudi són molt conservadores a causa del desconeixement de com els diferents factors de canvi relatius a l’estrès hídric i les característiques intrínseques dels ecosistemes amazònics interaccionen entre si i acceleren o disminueixen les velocitats de canvi”, lamenta Montoya.

Conseqüències climàtiques i socials
La desaparició dels boscos amazònics influiria en la regulació climàtica del planeta, així com en la pèrdua de diversitat tant biològica com cultural a nivell global. “Com a bosc tropical continu més extens del planeta, el que passi a l’Amazònia té i tindrà repercussions a escala global degut, entre altres factors, al paper de regulador climàtic”, subratlla Montoya. També comportaria la pèrdua de diversitat cultural: l’Amazònia és la llar de 47 milions de persones, incloent-hi 2.2 milions d’indígenes i comunitats locals que pertanyen a unes 400 ètnies i cultures diferents.

Per reduir les conseqüències negatives potencials i evitar la desaparició de l’Amazònia apel·len a la responsabilitat local i internacional. “A més de desenvolupar polítiques de restauració i conservació a nivell local per desaccelerar la degradació, ja s’han de prendre accions a nivell supra governamental, a l’esfera política global, encaminades a la disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, així com per evitar o disminuir la sobreexplotació dels recursos naturals”, explica la investigadora de GEO3BCN-CSIC.

La publicació també posa l’accent en impulsar la participació dels territoris de governança indígena en la presa de decisions, així com adoptar pràctiques tradicionals. D’acord amb Montoya, “les zones protegides i, en especial, els territoris governats per indígenes són sovint espais més ben preservats”.

Aquesta publicació és producte del primer informe científic sobre l’Amazònia, que es va llançar a la COP de Glasgow el novembre de 2021, realitzat pel Panell Científic per l’Amazònia, una iniciativa científica única afavorida per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Artícle de referència:
Flores et al. (2024) “Critical transitions in the Amazon forest system”, Nature, DOI:10.1038/S41586-023-06970-0